Comparativa a fons: el model d’empresa tradicional vs. el model cooperatiu

Des de fora, un hospital gestionat per una empresa tradicional o una cooperativa poden semblar el mateix: personal sanitari uniformat i pacients i acompanyants transitant per les instal·lacions. No obstant això, la gestió d’aquests dos centres és molt diferent. 

Una cooperativa és un grup de persones que s’uneixen de manera voluntària per satisfer necessitats i objectius comuns, tant econòmics com socials i culturals. La seva propietat és compartida i la gestió es fa de manera democràtica, seguint els principis de la Declaració sobre la Identitat Cooperativa.

Segons aquesta definició les cooperatives són empreses, com en el model tradicional, però estan centrades en les persones i es gestionen de manera democràtica i igualitària, cosa que crea diferències significatives entre aquests dos models que es noten en el tracte amb el pacient. 

Model de cooperativa sanitària 

En una cooperativa, són els socis els que tenen la propietat, i no els inversors, com en una empresa tradicional. És el cas, per exemple, de la cooperativa propietària de l’Hospital de Barcelona (SCIAS), que forma part de la Fundació Espriu, que a més de ser propietària de l’hospital n’és responsable de la gestió. 

A l’Hospital de Barcelona, ​​els socis són els protagonistes a qui pertoca aconseguir, juntament amb la cooperativa de professionals de la salut, una medicina satisfactòria. 

A més, com a propietaris i propietàries de la cooperativa, els socis i les sòcies tenen dret a participar tant en els òrgans de govern com en les activitats que organitza la institució en un àmbit social. D’altra banda, la cooperativa Asisa, el grup privat de salut més gran d’Espanya, disposa de 18 hospitals del Grup HLA, gestionats pels seus socis.

Les empreses cooperatives es governen de forma democràtica, seguint el principi d’“un soci, un vot”, mentre que els inversors gestionen les empreses convencionals en funció del volum d’inversió. En el cas de SCIAS, el Consell Rector està format per 15 persones elegides democràticament durant un període de 5 anys: 12 provenen del col·lectiu dels socis i sòcies de consum, i 3 pertanyen al grup de treball. 

Objectius del model cooperatiu

En una cooperativa, l’objectiu principal no és obtenir rendibilitats i incrementar els beneficis per als accionistes, sinó que és un model basat en la reinversió. En el cas de les cooperatives sanitàries, és imprescindible comptar amb una medicina social i satisfactòria per als professionals i els usuaris, i aportar l’opinió dels primers al cooperativisme sanitari mantenint un diàleg constant amb els usuaris.

A l’empresa cooperativa, es posen al centre els objectius a llarg termini i les maneres de mesurar l’èxit són diferents de les organitzacions convencionals. En el cas d’una cooperativa sanitària com Asisa o Assistència Sanitària, la satisfacció de metges i pacients és la millor mesura d’eficiència. 

Els valors cooperatius en la gestió

Les cooperatives disposen d’una sèrie de valors que es traslladen a la gestió diària i la diferència de les companyies tradicionals, amb una organització i ordres de prioritats diferenciades. 

Les cooperatives són organitzacions autònomes gestionades pels seus membres, així que, si s’augmenta el capital amb fonts externes, s’haurà de fer de manera que es garanteixi el control democràtic dels seus membres i es mantingui l’autonomia de la cooperativa.

A més, les cooperatives ofereixen educació i formació als seus membres, com ara els metges, perquè puguin contribuir al desenvolupament de la cooperativa. També és més fàcil treballar amb estructures locals, però sense deixar de ser un moviment amb aliances globals.