El Dr. Josep Espriu
El doctor Josep Espriu va ser l’ambaixador mundial del cooperativisme sanitari per excel·lència. Va néixer el 1914 a Santa Coloma de Farners (Girona) i el 1942 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va exercir de metge de capçalera en una consulta del barri barceloní de Gràcia, on també atenia pacients de la Seguretat Social, i va ser el fundador d’Assistència Sanitària i d’Asisa, actualment dues companyies líders de la sanitat privada a Espanya.
Josep Espriu va sentir la necessitat de buscar un altre camí per dur a terme allò que va anomenar «una medicina satisfactòria». A la dècada dels anys cinquanta, va exercir de vocal del Col·legi de Metges de Barcelona, cosa que li va permetre prendre consciència de les condicions laborals dels metges. Va conèixer de primera mà una experiència a Bilbao, basada en l’igualitarisme, en què els metges actuaven com a propietaris i professionals alhora, sota un model de lliure elecció de metge i pagament per acte facultatiu realitzat.
El Dr. Josep Espriu al Col·legi de Metges de Barcelona, 1963.
Amb una inquietud permanent per la solidaritat i per la igualtat de les persones, sempre va defensar un exercici de la medicina socialment responsable, en què el professional també assumís el risc empresarial com a procediment per garantir la seva autonomia i la llibertat de criteri.
A més, la fascinació que va sentir el Dr. Josep Espriu pel moviment cooperatiu el va portar a estendre el cooperativisme al sector sanitari com la millor manera de garantir la seva visió de la medicina. Sempre va defensar que una «medicina satisfactòria» no seria possible sense la participació permanent de dos col·lectius: els professionals sanitaris i els ciutadans usuaris de la sanitat. El cooperativisme va ser l’eina precisa que li va permetre donar participació a l’usuari en la gestió directa dels recursos dedicats a l’assistència sanitària.
“M’he esforçat per servir unes idees que són justes i també molt simples: que el malalt parli amb el metge amb confiança, que el metge estimi el malalt i que entre tots dos no s’hi interposi res ni ningú.”
Germà del poeta català Salvador Espriu, amb qui va conviure gran part de la vida, el doctor Espriu també va ser un escriptor i divulgador prolífic. A més d’autor de nombrosos llibres sobre cooperativisme sanitari, durant anys va contribuir setmanalment amb la secció «El consell del doctor», que signava amb el pseudònim Cianófilo a la revista Destino.
El Dr. Josep Espriu durant l’homenatge organitzat per la cooperativa SCIAS, 22 de març de 1986.
A l’última etapa de la seva vida, com a president de la Fundació Espriu, va posar en marxa la revista Compartir i la va liderar durant anys, amb l’objectiu de traslladar als lectors els avantatges del cooperativisme, i alhora oferir informació per millorar la salut.
Va ser un guia, un mestre, una escola de vida i un pou profund de valors del qual jo he begut molts anys.
El descriuria com un ésser compromès i generós fonamentalment, perquè en realitat ell va tenir una vida dedicada als altres. […] Va ser un defensor d’una medicina participativa social assequible per a la població, i no pas lucrativa. En aquests termes, va portar a la pràctica una mena de sacerdoci, va ser una vocació de principi a fi.
No oblidaré la seva preocupació pels altres i pel proïsme, entenent-ho bàsicament adreçat a la salut. Aquesta va ser la seva obsessió durant tota la vida: aconseguir el millor sistema de qualitat però dins de la llibertat més gran dels metges, sense traves governamentals a l’hora d’exercir la feina. També volia que els assegurats fossin capaços de controlar des d’una altra cooperativa la tasca dels facultatius.
*Extracte de l’e-book ‘Doctor Espriu. Un médico innovador’ d’Ediciones Asisa.
Premis i reconeixements del Dr. Espriu
- Creu amb placa de l’orde Civil de Sanitat (1970).
- Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat (1994).
- Col·legiat d’Honor Nacional amb l’Emblema d’Or pel Consell General de Col·legis Mèdics (1985).
- Medalla al Mèrit en el treball pel Ministeri de Treball i Seguretat Social (1987).
- Acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1988) i numerari des del 1994.
- Medalla al treball President Macià. Generalitat de Catalunya (1988).
- Col·legiat d’Honor dels Col·legis de Madrid, Màlaga, Granada, Càceres, Las Palmas i Alacant.
- Acadèmic d’Honor de l’Acadèmia Medicoquirúrgica Espanyola (1995).
- “Homenot” Nacional de la Sanitat (2000). Fundació Avedis Donabedian.
- Insígnia d’or de SCIAS en reconeixement a tota una vida dedicada a la difusió del cooperativisme sanitari.