‘Think tanks’ de l’economia social: compartir i potenciar el coneixement

Els think tanks són una eina clau per fer més visible l’economia social entre el públic general, alhora que faciliten debats oberts al sector i que fomenten l’intercanvi de coneixements. Aquests centres de recerca poden tenir un impacte significatiu en les polítiques públiques i en la societat en general.

Investigació en economia social

L’economia social ofereix una alternativa al model capitalista tradicional, ja que prioritza valors com ara la cooperació, l’equitat i la sostenibilitat per sobre de la maximització de beneficis. Els think tanks són una manera excel·lent d’incrementar la visibilitat d’aquest model generant estudis, informes i debats que transcendeixen a l’àmbit públic.

Gràcies a la tasca d’aquests organismes, les administracions públiques tenen accés a dades, propostes i arguments que es poden aplicar quan es creen i modifiquen polítiques. D’aquesta manera, la legislació pot fomentar la creació i la consolidació de cooperatives i altres empreses socials.

A més, els think tanks d’economia social contribueixen a impulsar la innovació i la transferència de coneixement dins aquest sector. Poden analitzar casos d’èxit, promoure bones pràctiques i col·laborar en l’evolució del sector sense perdre la seva essència democràtica i solidària.

‘Think tanks’ d’economia social

Hi ha diversos think tanks dedicats a la promoció i la innovació de l’economia social a escala global. A continuació, us presentem alguns dels més destacats:

ASETT: l’Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank (ASETT) és el primer think tank espanyol sobre economia social i un dels més especialitzats del món. Va néixer amb l’impuls dels fons de recuperació i té com a objectiu generar idees innovadores sobre l’economia social i promoure’n l’aplicació pràctica.

New Economics Foundation: bicat a Londres, aquest think tank aborda l’economia social en conjunt amb altres temes com la justícia mediambiental, el benestar, la regeneració local sostenible i l’economia del canvi climàtic. Fundat el 1986, actualment s’enfoca en temes com l’habitatge comunitari, l’organització dels treballadors i la lluita contra la xenofòbia.

EURICSE: Fundat el 2008 per la Universitat de Trento amb el suport de diverses institucions, aquest think tank es dedica a promoure el desenvolupament del coneixement i la innovació en l’àmbit de les cooperatives, empreses socials i altres organitzacions sense ànim de lucre.

CIRIEC Internacional: El Centre Internacional de Recerca i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa té la seu a Bèlgica, amb seccions a Espanya, França, el Canadà i l’Amèrica Llatina. Aquesta organització es dedica a la investigació de cooperatives, mutualitats, associacions i altres entitats socials i públiques.

Recerca global

a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) també es desenvolupen estudis sobre com potenciar la justícia social, la igualtat i la sostenibilitat, cosa que en molts casos condueix a un enfortiment de l’economia social. 

El United Nations Research Institute for Social Development (UNRISD) és un dels organismes de l’ONU que explora iniciatives d’economia social. Actualment, aquesta agència està treballant en la creació d’una xarxa mundial de recerca i acció per analitzar noves estratègies davant dels reptes socials i ecològics.

Els think tanks d’economia social tenen un paper essencial en la visibilitat, la promoció i la innovació d’un model econòmic basat en valors de cooperació, equitat i sostenibilitat.

A través de la investigació, els debats i la col·laboració amb les administracions públiques, aquests centres contribueixen a desenvolupar polítiques que afavoreixen la creació i la consolidació d’empreses socials i cooperatives. A més, com que enforteixen el coneixement i l’acció dins de l’economia social, els think tanks no només ajuden a transformar el sector, sinó que també impulsen un canvi cap a un model econòmic més just i solidari.