Cooperativisme al servei de la medicina social
Les cooperatives van sorgir durant la revolució industrial com a resposta a les males condicions dels treballadors i es van estendre pel món fins que també van arribar a Espanya.
La cooperació és tan antiga com la humanitat mateixa, però el sistema corporatiu com el coneixem actualment es remunta al segle XIX al Regne Unit, als temps de la revolució industrial. El moviment es va alçar juntament amb altres esclats socials al col·lectiu obrer i pugnava per una transformació social.
La gènesi de la cooperativa moderna es troba a la localitat de Fenwick (Escòcia). El 14 de març del 1761, en una casa de camp amb prou feines moblada, diversos teixidors de la zona van amagar un sac de civada que van traslladar a una habitació davantera acabada d’emblanquinar de la casa de John Walker i van començar a vendre’n el contingut a un preu reduït. Aquest va ser l’inici de la Fenwick Weavers’ Society (Societat de Teixidors de Fenwick).
La primera societat cooperativa va sorgir el 1844, quan un grup de 28 artesans que treballaven a les fàbriques de cotó de la localitat de Rochdale, al nord d’Anglaterra, van establir la primera empresa cooperativa moderna: la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale.
El grup, que es va acabar coneixent com els Pioners de Rochdale, es considera el precursor de les societats cooperatives modernes i el fundador del moviment cooperativista.
Amb el model cooperativista, els treballadors de les fàbriques de cotó van aconseguir més qualitat de vida. Els teixidors tenien unes condicions de treball miserables i un salari baix, així que van decidir reunir els seus escassos recursos i treballar plegats per accedir a béns bàsics a un preu millor.
La cooperativa al principi comercialitzava farina, civada, sucre i mantega per als empleats a un preu més baix que el del mercat. La demanda va anar creixent i els Pioners van decidir que era hora que es tractés els consumidors de manera honesta, amb transparència i respecte.
Així, van decidir que els treballadors haurien de poder participar dels beneficis segons la seva contribució i poder prendre decisions al negoci. A partir d’aleshores cada client de la botiga es va convertir en membre de la cooperativa.
La primera cooperativa de què es té constància a Espanya data del 1840, amb la constitució de l’Associació de Teixidors de Barcelona. Tot i això, vuit anys més tard, una companyia privada va adquirir el negoci.
Amb les anades i vingudes de la política espanyola al segle XIX, no es va consolidar una legislació pròpia sobre el cooperativisme fins al 1887, quan es va crear la llei d’associació. L’evolució del règim cooperativista a Espanya ha estat desigual al llarg dels anys, depenent del moment polític en què es trobés el país.
El 1931 es va aprovar la primera llei de cooperatives a Espanya, però el 1939, amb l’arribada de la dictadura franquista, es va suprimir la legislació cooperativa i es van confiscar les propietats.
El 1942 es va tornar a aprovar una llei de cooperatives que potenciava bàsicament les associacions agrícoles. Durant els primers anys de la dictadura, la majoria de les cooperatives van ser controlades i intervingudes, ja que s’entenien com un instrument de moviments revolucionaris i socialistes. Als anys seixanta, el moviment es va consolidar a Espanya, però amb una marcada vocació agrícola i sense gaire penetració a la indústria.
Amb l’entrada a la democràcia el 1975 i l’aperturisme econòmic les cooperatives tornen a agafar pes en altres sectors: es canvia el marc legislatiu i se’n potencia el creixement.
Les cooperatives són un dels motors principals per assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) fixats per l’ONU com a part de l’Agenda 2030.
El director general de l’Aliança Cooperativa Internacional parla amb la Fundació Espriu des de Delhi, on d’aquí a uns dies tindrà lloc la cimera del moviment cooperatiu que marcarà el tret de sortida de l’Any Internacional de les Cooperatives, previst per al 2025.