“El HUB d’avantguarda actuarà com un laboratori per a l’economia social”

Espanya és un dels països referents de l’economia social al món i les organitzacions del sector continuen lluitant per reforçar-se creant més coneixement i compartint-lo. Amb la idea de continuar innovant i poder difondre la seva manera de fer les coses, s’ha engegat el HUB d’avantguarda de l’economia social, que s’emmarca dins dels projectes estratègics per a la recuperació i la transformació econòmica (PERTE) de l’economia social. Iñigo Albizuri, director de Relacions Institucionals de Mondragón, és l’encarregat de liderar ASETT, el think tank del HUB d’avantguarda. El directiu, implicat en la creació del hub i coneixedor del sector a Espanya, detalla els objectius de la nova associació i les necessitats de l’economia social en aquest país.

Per què Espanya necessitava un hub d’avantguarda d’economia social?

Si analitzes les empreses d’èxit dins l’economia social, t’adones que gairebé totes són respostes col·lectives a problemes que l’administració no resol. Com un problema de salut, de consum, de treball, o la falta de feina, entre d’altres. Quan passa això, la gent aplica el coneixement col·lectivament, el transmet i el fa funcionar. Rebem visites d’un munt d’agents i, després d’explicar-los les nostres experiències, s’hi interessen i ens pregunten si es podria reproduir en altres llocs del món. Però, encara que som socials, també som economia, una cosa que ens porta a competir i, moltes vegades, els arbres no ens deixen veure el bosc. En el nostre cas, a Mondragón, compartim aquesta reflexió amb altres organitzacions, i després de tants anys sentint a dir que els nostres models no són replicables, ens hem adonat que el món necessita més organitzacions com les nostres. Vam decidir crear un grup per intentar fer-ho realitat, i aquesta és la gènesi del projecte.

Com es van fer els primers passos?

Aquest discurs ha estat compartit amb les administracions públiques. Espanya té una llei d’economia social, però, a més, disposa de casos al·lucinants com la Fundació Espriu, Mondragón o Ilunion. No pot ser cap coincidència que hi hagi tants exemples. Moltes vegades no som conscients que la col·laboració publicoprivada, tot i els problemes, ha donat fruits a Espanya. Quan parlem de l’economia social en aquest país, diem que representa el 10% del producte interior brut (PIB), contra el 12% del turisme. No obstant, no té la visibilitat que hauria de tenir. El projecte s’emmarca en el PERTE d’Economia Social i de les Cures com una proposta singular. El nostre objectiu és demostrar que un altre model és possible i viable.

Ja que aquests projectes provenen de fons europeus, com els va afectar la pandèmia? Va ser un moment en què es va demostrar més resiliència?

Sí, va ser un moment molt exigent. Ens vam adonar que el model d’economia social té un potencial enorme per respondre a crisis. Si l’economia social representés el 25% del PIB en lloc del 10%, Espanya seria un país amb més igualtat i millors oportunitats. Aquesta és la nostra visió.

Pel que comentes, el projecte té abast tant dins com fora d’Espanya, oi?

Sí, el projecte té tres eixos: institucional, empresarial i acadèmic. Un és un think tank, l’objectiu del qual és generar coneixement sobre el paper de l’empresa en la reducció de desigualtats i la integració social. Però no només es tracta de pensar, sinó també d’actuar. No només generem coneixement i polítiques públiques, també les posem en pràctica. 

Des del hub parlen més de “do-tank” que de “think tank”. Per què?

Sí, juguem amb aquesta idea. El coneixement està bé, però el més important és aplicar-lo. Diem que les bones idees són les que es converteixen en acció. L’economia social destaca per resoldre problemes. Si volem abordar un problema, probablement ja hi ha una solució en algun altre lloc. Es tracta de connectar aquestes experiències i posar-les en marxa. De fet, porta el nom d’Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank, ASETT per les sigles, i amb elles també volíem relacionar-los amb el moviment, ser actius. 

Quines altres àrees es tracten des del hub?

També disposem d’un institut de prospectives, orientat a generar coneixement i recerca sobre sectors emergents i escenaris dinàmics en cinc eixos: legislatiu, financer, educatiu, cultural i de creació de xarxes. El hub actuarà com a laboratori des d’on llançar iniciatives innovadores d’èxit, identificar les claus i traslladar-les. 

Teniu previstes actuacions en el sector de la salut?

Sí, considerem que l’economia social existeix per transformar la societat. Ens estem qüestionant què vol dir avui dia transformar la societat. Un exemple és la cura de la gent gran, que majoritàriament està en mans de migrants. Per què no formem aquests migrants perquè tinguin millors oportunitats laborals? Estem pensant en escoles de formació que els permetin estudiar i treballar alhora.

Un altre tema és la relació entre la tecnologia i la salut. Tenim una piràmide poblacional invertida a Espanya i Europa, i això és un desafiament que cal abordar. La salut ha de ser un tema central en l’economia social.

Un cop amb les bases establertes, quines perspectives teniu per a l’any que ve?

El nostre primer objectiu és consolidar-nos institucionalment. Volem formar un equip inicial i ampliar-lo amb més empreses d’inserció. A Espanya en tenim exemples meravellosos, participats per Ilunion i l’ONCE. Moltes vegades la gent de fora se sorprèn en veure les oportunitats que té la població amb discapacitat a Espanya. A curt termini, volem compartir experiències dins de l’Estat espanyol i intentar posar-les en marxa en diferents territoris. Més endavant començarem amb l’àmbit internacional. A molts llocs del món hi ha iniciatives interessantíssimes, i volem aprendre'n.

En general, quines són les feines pendents a Espanya en matèria d’economia social? Es diu que som un referent, però què ens falta?

El món està canviant, però seguim ensenyant a les nostres universitats i els nostres col·legis un model empresarial del segle XIX, basat únicament a maximitzar el benefici. Ens cal canviar el sistema educatiu perquè els estudiants coneguin l’economia social com una alternativa real. També ens agradaria ser en la negociació col·lectiva i les taules de diàleg social, però no se’ns inclou. Tot i això, Europa és la regió del món més avançada en aquest sentit. Tenim un model exemplar en termes d’economia social, però encara ens queda molta feina per fer. El nostre repte és mostrar a la societat que l’economia social és una economia amb majúscules, capaç de competir en qualsevol sector. Des de Mondragón fabriquem maquinària per a la indústria aeronàutica, fem recerca mèdica i gestionem hospitals. L’economia social pot estar en qualsevol àmbit, però la gent no ho sap. Canviar aquesta percepció necessita temps, però és un dels nostres objectius principals.