L’economia social és una eina clau per assolir un desenvolupament sostenible. Les cooperatives, mutualitats o empreses socials no posen el focus a obtenir beneficis, sinó que l’impacte en la comunitat hi està al mateix nivell, de manera que és lluny del model capitalista tradicional.
El clima està canviant i la població ha d’enfrontar-se a episodis meteorològics extrems amb més freqüència: onades de calor, pluges torrencials o sequeres. I tant l’economia com les persones es veuran afectades pel canvi climàtic.
Segons les xifres de població estimades per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), el 2050 es necessitarien gairebé tres planetes Terra per proporcionar prou recursos naturals a fi de mantenir el model de vida actual. Com que la seva identitat es basa en l’ètica i els valors, les cooperatives comprenen que els seus negocis no poden sobreviure a llarg termini sense pràctiques ambientals responsables.
Així, el compromís amb la sostenibilitat és al seu ADN: els actors de l’economia social es preocupen per l’entorn i pel benestar a llarg termini de la societat. L’Observatori Espanyol de l’Economia Social apunta que les organitzacions adopten pràctiques sostenibles que inclouen la gestió eficient de recursos i la reducció d’emissions contaminants.
De fet, l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) assenyala que les cooperatives es troben en una posició única per conscienciar els seus membres sobre la importància de reduir la seva petjada de carboni i associar-se amb els governs i el sector privat per reduir de manera dràstica les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Economia social i circularitat
L’economia social i l’economia circular tenen molt en comú. Aquest nou paradigma de producció i consum s’enfoca a optimitzar els recursos i minimitzar els residus generats. És un model econòmic sostenible que busca reduir la petjada ecològica fomentant accions com el reciclatge o la reutilització de productes.
Un informe de la Comissió Europea destaca que les cooperatives i les empreses socials lideren iniciatives de reciclatge, reutilització i reducció de residus, de manera que contribueixen significativament a la sostenibilitat ambiental.
Les organitzacions de l’economia social inverteixen en energies renovables i promouen l’eficiència energètica. El Banc Mundial assenyala que la gestió sostenible de recursos naturals per part d’aquestes entitats contribueix al creixement econòmic inclusiu i a la reducció de la pobresa, alhora que protegeix el medi ambient.
Més ben preparats davant la crisi
L’economia social té un teixit més resilient que la resta. Les companyies que es basen en el principi de responsabilitat social i ambiental mostren més capacitat d’adaptació als desafiaments mediambientals.
L’Agència Europa de Medi Ambient destaca que aquestes organitzacions implementen pràctiques sostenibles que contribueixen a la resiliència davant del canvi climàtic.
L’organització assenyala que el model econòmic lineal (la transformació de les primeres matèries per crear productes que després s’utilitzen, es consumeixen i es llencen) condueix a la contaminació, l’acumulació de residus i la destrucció de biodiversitat.
L’origen de moltes cooperatives es remunta a la Gran Depressió, a la dècada de 1930, i continuen actives. A més, van resistir la crisi financera de 2008, mentre moltes empreses no van sobreviure.