Nou capítol en la història de l’economia social. El 18 d’abril del 2023, durant l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) de Nova York es va adoptar la primera resolució sobre economia social i solidària de la història.
Espanya va ser un dels impulsors principals de la mesura, i va ser l’encarregada de defensar-la. “Aquesta resolució pionera ofereix les eines per encarar els grans desafiaments que la humanitat té al davant seu, la reducció de les desigualtats i la protecció del medi ambient”, va assegurar la ministra de Treball i Economia Social d’Espanya, Yolanda Díaz, a l’Assemblea General de l’ONU.
En aquesta iniciativa Espanya ha comptat amb el suport d’Argentina, Bèlgica, el Brasil, Bulgària, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Eslovènia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Mongòlia, Portugal, la República Dominicana i el Senegal.
La resolució es va aprovar sota la premissa del document ‘Promoure l’economia social i solidària per al desenvolupament sostenible’. Aquest document recull la definició oficial d’economia social, que es va adoptar el 2022 en la resolució de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que la descriu com un model alternatiu amb capacitat de generar ocupació de qualitat.
Què canvia la resolució de l’ONU sobre l’economia social?
A efectes pràctics, la resolució insta els estats membres a incorporar l’economia social en els seus plans nacionals i insta les organitzacions internacionals i els organismes financers a impulsar-la i reforçar-la.
En aquest document, l’ONU deixa clar que l’economia social és un motor per assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i la seva adaptació en el context local. Segons l’ONU, són un actor fonamental per impulsar aquells relacionats amb:
- L’ocupació i el treball decent.
- La prestació de serveis socials, com ara els relacionats amb la salut i l’atenció, l’educació i la formació professional.
- La protecció del medi ambient, fins i tot mitjançant el foment de pràctiques econòmiques sostenibles.
- La promoció de la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones.
- L’accés a un finançament assequible i el desenvolupament econòmic local.
- L’enfortiment de les capacitats productives de les persones en situacions vulnerables.
- La promoció del diàleg social, els drets laborals i la protecció.
- El creixement inclusiu i sostenible.
- La creació d’aliances i xarxes a escala local, nacional, regional i internacional.
- La promoció de la governança i la formulació de polítiques participatives i de tots els drets humans.