Des de principis del segle xx, a Espanya hi havia unes quantes mútues d’assegurances que proporcionaven assistència mèdica als seus mutualistes, però no va ser fins al 1934, amb la creació del primer igualatori mèdic a Bilbao, que es va començar a desenvolupar la sanitat privada a Espanya. Inspirat per aquest model, el Dr. Josep Espriu va fundar, el 1957, l’Igualatori de Barcelona, conegut com a Assistència Sanitària Col·legial.

Després d’uns anys de funcionament, el Dr. Espriu es va proposar estendre l’experiència a la resta d’Espanya. El 1966, va adquirir una petita clínica, que va anomenar Asistencia Sanitaria Interprovincial Sociedad Anónima, Asisa. Per mitjà d’aquesta empresa, va expandir el model assegurador que ja havia consolidat a Barcelona i, el 1976, una xarxa d’entitats de medicina social gestionades per metges s’estenia per tot l’Estat.

En l’afany per buscar una fórmula empresarial que no limités els principis i valors de la medicina social, el Dr. Espriu va descobrir el cooperativisme que facilitava que metges i pacients gestionessin directament les entitats.

El 1974, es va fundar la cooperativa Scias, on els assegurats d’Assistència Sanitària s’organitzaven com a cooperativa d’usuaris. Dos anys més tard, Asisa es va independitzar i va néixer la cooperativa de metges Lavinia per assumir-ne la propietat. El 1978, neix amb la mateixa finalitat la cooperativa Autogestió Sanitària, formada pels metges d’Assistència Sanitària.

La necessitat de coordinar esforços i de donar continuïtat al desenvolupament del model propicia que les tres cooperatives esmentades creïn, el 1983, el Gabinet d’Estudis i Promoció del Cooperativisme Sanitari, l’organització precursora de la Fundació Espriu.

En aquella època, la inquietud per conèixer el funcionament d’altres organitzacions amb característiques similars de fora de les fronteres espanyoles va ser determinant perquè s’iniciessin contactes amb cooperatives sanitàries del Brasil, el Japó, el Canadà i altres països.

El 1989, la Fundació Espriu va començar el seu camí com a representant de les empreses que havia creat el Dr. Espriu. Un any més tard, va ingressar a l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), que li va reconèixer la representativitat en el sector sanitari.

Gràcies als esforços del Dr. Espriu, el cooperativisme sanitari va ser reconegut internacionalment. Convençut que aquest model podia ser una solució eficaç per millorar la sanitat en països en vies de desenvolupament, el 1997 va impulsar la creació de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO), en col·laboració amb organitzacions del Brasil i Japó.