Metges i usuaris que remen junts

Notícies

Cercador de Notícies

06.11.2015

Metges i usuaris que remen junts

Metges i pacients conformen els dos pilars bàsics de qualsevol model sanitari, i és molt més el que els uneix que no el que els separa. La gestió sanitària compartida entre professionals i usuaris és possible i beneficiosa per a ambdues parts. Ho demostra el model de cogestió desenvolupat a l’Hospital de Barcelona per les cooperatives Autogestió Sanitària i SCIAS, que funciona amb èxit des de fa 40 anys.

compartir notícia

Era una de les conviccions del doctor Josep Espriu: els dos protagonistes principals del sistema sanitari són el metge i el pacient. A partir d’aquesta certesa va ser com va concebre un nou model de gestió sanitària en el qual tant els professionals com els usuaris tinguin el mateix pes i grau de participació en les decisions més importants. D’aquesta manera va posar en marxa un moviment cooperatiu que es va anar con¬solidant en els anys setanta del segle passat i que va cristal•litzar el 1989 amb la inauguració de l’Hospital de Barcelona, centre que pertany al Grup Assistència.

El Grup Assistència engloba diverses entitats, però té com a pilars dues societats cooperatives: Autogestió Sanitària, que agrupa uns 5.000 metges, i la Societat Cooperativa d’Instal•lacions Assistencials Sanitàries (SCIAS), formada per 166.000 usuaris. I si Autoges¬tió Sanitària, la cooperativa dels metges, posseeix el 70 % de les accions de la companyia asseguradora; Assistència Sanitària Col•legial (ASC), la cooperativa d’usuaris SCIAS, ostenta la propietat de les instal•lacions de l’Hospital de Barcelona.

L’asseguradora ASC està regida per un Consell d’Administració, mentre que la cooperativa SCIAS té el seu propi Consell Rector, però membres destacats de tots dos consells es reuneixen cada dimecres a la tarda a la Comissió de Grup per consensuar les decisi¬ons més importants. És així com funciona la cogestió sanitària.

Ho explica Lourdes Mas, directora general de SCIAS i gerent de l’Hospital de Barcelona: «Totes les decisions bàsiques de gestió de l’hospital se sotmeten a aquesta comissió conjunta de metges i usuaris. Un cop adoptades les decisions, els consellers d’ASC les porten al seu Consell d’Administració i els consellers de SCIAS les porten al seu Consell Rector per aprovar-les i formalitzar-les».

La Comissió de Grup no té personalitat jurídica, de manera que cada acord ha de ser ratificat pels consells de cada entitat. No obstant això, aquesta comissió, en la qual estan representats metges i usuaris i que es reuneix totes les setmanes de l’any és, com descriu Mas, «la cuina on es cou tot».

En aquesta reunió setmanal s’acorden totes les necessitats estratègiques. «Quan diem “estratègiques” ens referim al funcionament d’una instal•lació nova, al preu de la prima que els assegurats paguen cada mes, al preu de la pujada anual dels honoraris mèdics, a la quantitat econòmica que s’inverteix anualment… Totes aquestes decisions són sempre consensuades», afirma el doctor Carles Humet, director mèdic de l’Hospital de Barcelona. Ho corrobora la directora ge¬neral de SCIAS: «Ens asseiem i parlem, per exemple, sobre quin serà el pressupost d’inversions, com pacta¬rem les tarifes, si ampliarem o no els serveis mèdics, si introduirem noves tecnologies…».

El doctor Gerard Martí, sotsdirector mèdic de l’Hospital de Barcelona, assenyala que un dels avantatges principals del model de cogestió que carac¬teritza el Grup Assistència, en comparació amb altres plantejaments tant públics com privats, és «que no hi ha intermediaris polítics, ni socials, ni financers, i que la presa de decisions és molt directa per part dels actors del sistema: els professionals, els metges, d’una banda, i els possibles pacients, o ciutadans o usuaris, de l’altra».

«En aquest model –continua el Dr. Martí–, les grans decisions organitzatives, conceptuals i d’orien¬tació les prenen directament els actors del sistema. Els professionals treballen lliurement i els usuaris poden triar el professional que volen que els atengui dins del sistema. No depenem de cap línia política ni corrent social que ens empari. L’objectiu empresarial no és lucratiu sinó de servei.»

Interessos que convergeixen

La Comissió de Grup fa possible que els interessos de metges i pacients convergeixin i que s’assoleixin solucions consensuades a cada problema. Enric Sells, director comercial d’ASC i patró de la Fundació Espriu, ho raona d’aquesta manera: «Pot semblar que tenen interessos contraposats: el que vol el metge és guanyar-se millor la vida, i el pacient vol el millor preu. Però la gran virtut d’aquest model és que tots dos han d’arribar a un acord. I es posen d’acord tant en la retribució als metges, com en les primes que han de pagar per poder retribuir aquests metges. Per tant, aquest és el gran secret: les dues parts es posen d’acord. Els problemes es resolen per consens».

El director tècnic d’ASC, Andreu Obis, apunta que aquest consens és a la base de la idea de la cogestió des del seu origen: «Els usuaris estarien disposats a pagar el que fes falta per allò que demanen i, per tant, a tenir veu i vot en les discussions per oferir els ser¬veis que demanden i poder retribuir també els metges en la mesura justa. És un quid pro quo: “jo et demano això, tu m’ho dónes; per tant, jo estic disposat a pa¬gar-te tant”. Aquesta va ser la idea inicial: que no hi hagi confrontació entre els metges i els que reben el servei dels metges».

La cogestió està basada en la idea que, tant al met¬ge com a l’usuari, els convé posar-se d’acord perquè a tots dos els convé que el model rutlli bé i tingui quali¬tat. Lourdes Mas insisteix en aquest punt: «A tots dos ens interessa que funcioni bé. No som les dues parts d’un contracte, que s’oposen, sinó al revés, ambdós es¬tem interessats a funcionar; per tant, les negociacions són molt més fàcils perquè els dos tenim els mateixos interessos. No discutim, ens donem suport».

La directora general de SCIAS i gerent de l’Hospital de Barcelona afegeix: «Els problemes poden sorgir en qualsevol companyia de qualsevol tipus: la diferència rau en la manera que tenim d’abordar-los i de gestionar-los; en el fet que metges i usuaris els gestionem junts, que remen en la mateixa direcció, i no perquè un s’enriqueixi i l’altre no, sinó per arribar tots dos a bon terme».

Per això, el consens és fonamental a l’hora de prendre decisions. Segons el director mèdic de l’Hos¬pital de Barcelona, «en alguns moments, els interessos poden ser divergents, llavors, el que es fa és confrontar els interessos dels uns i dels altres en una mateixa taula de treball perquè les grans decisions estratègiques es prenguin per consens».

Humet matisa que «en els temes tècnics, sol tenir més pes el paper dels metges, però han de comptar amb el vistiplau dels usuaris que, en definitiva, són els que posen els diners a través del sistema d’assegurança sanitària».

Per això, cap de les dues parts pot imposar l’última paraula, i l’única forma de resoldre les qüestions és a través de l’acord mutu, la qual cosa exigeix argumentar i explicar bé cada postura. Ho recalca Obis: «Es procura no haver de votar mai, no hi ha una preponderància dels uns sobre els altres, i s’intenta arribar sempre a acords per majoria, però sense votació. És per convenciment».

Sense ànim de lucre

Tant ASC com SCIAS són entitats sense ànim de lucre el principal objectiu de les quals no és l’obtenció de benefici econòmic sinó la qualitat del servei al pacient. El cooperativisme sanitari ideat pel doctor Espriu es basa en la idea que com més gran sigui el nombre de socis més petita serà l’aportació que hagin de fer. Amb poc es pot fer molt, com reflecteix el director comercial d’ASC: «El doctor Espriu, el nostre funda¬dor, deia que el secret està en cobrar molt pocs diners a molta gent. Amb pocs diners de moltes persones es poden fer moltes coses. Aquest és el secret, no n’hi ha cap altre».

Sells assenyala que «cal obtenir beneficis tant a ASC com a SCIAS per poder funcionar, però no cal te-nir-ne en excés. De fet, a ASC considerem que, si ens sobren massa diners, hem fet una mala gestió perquè això vol dir que hem demanat més diners del necessari als assegurats».

«Els problemes més habituals sempre tenen a veure amb els diners», reconeix el doctor Humet, que tot i això afirma que cada any «cal arribar a un pacte que permeti pagar bé els professionals, però amb uns costos raonables que els usuaris puguin assumir en una economia familiar normal».

Garantia de qualitat

El primer fruit de la cogestió entre metges i usuaris és la millora en la qualitat dels serveis. Ho posa de manifest el director comercial d’ASC: «El nostre model millora els serveis, almenys així ho procurem. Justament, el que fa la cogestió és que tant el metge com el pacient intervinguin de forma activa en tots els processos assistencials i, per tant, en la millora d’aquests processos».

No hi ha cap problema que quedi sense tractar, perquè, com diu Mas, «no se’ns oblida cap tema, per-què sia d’una banda sia de l’altra sempre surten. Es toquen tots els aspectes de l’assistència, ja siguin plante¬jats pels usuaris o pels metges, però la cogestió abasta la totalitat del ventall del plantejament assistencial».

Per això, el model genera un alt grau de satisfacció tant a pacients com a professionals. Als pacients, per¬què es basa en la lliure elecció de metge. Ho explica el director mèdic de l’Hospital de Barcelona: «El pacient escull aquells metges que obtenen millors resultats, que tracten millor el pacient, que li dediquen més temps… Per tant, preocupar-se a fer bé les coses és intrínsec a tenir feina. El que treballa malament no serà escollit, i el que treballi bé tindrà més pacients».

Per la seva banda, els metges també se senten còmodes amb el model de cogestió sanitària del Grup Assistència. Així ho confirma el doctor Humet: «els metges se senten més ben tractats en aquest sistema que en d’altres, de tal manera que quan el Col•legi de Metges fa les seves enquestes sobre les entitats d’as¬segurança lliure, Assistència Sanitària, que és l’assegu¬radora propietat de la cooperativa de metges, sempre surt la més ben valorada pels professionals. Perquè és la que paga millor, perquè ho fa puntualment, perquè les decisions es prenen en consulta amb els professi¬onals, etc.».

La cogestió en el dia a dia

Totes les decisions importants que afecten el fun¬cionament de l’Hospital de Barcelona es prenen en aquesta taula compartida pels representants dels metges i dels ciutadans.

Hi ha molts exemples concrets d’aquestes decisions consensuades. El doctor Humet en cita alguns: «La remodelació dels quiròfans, que es va fer l’estiu passat (una de les fases), aprofitant la baixada en l’activitat quirúrgica programada; altres decisions conjuntes han estat centralitzar i millorar els serveis d’oncologia que s’ofereixen per al tractament del càncer o les inversions a l’hospital per renovar tota una planta per instal•lar-hi l’obstetrícia i la ginecologia».

Respecte a aquesta darrera reforma a què es re¬fereix el director mèdic de l’hospital, Obis comenta: «Hem pres la decisió de com fer-ho, quina inversió cal fer-hi… i això ho han decidit els usuaris, que són amos de l’hospital, i els metges, que són els propietaris de l’asseguradora; lògicament, quan fas una cosa d’aquest tipus, és més bonica, més moderna, més tècnica, però també més cara, i es fa a plena consciència que això serà bo per a la imatge del grup».

La directora general de SCIAS i gerent de l’hospital cita un altre exemple que il•lustra com, gràcies a l‘acord mutu entre la cooperativa d’usuaris i la de metges, es va poder resoldre un seriós problema de sobreocupació que tenia l’hospital.

«Teníem moltíssims pacients grans amb una gran diversitat de patologies, moltes d’elles cròniques, que ingressen recurrentment (potser ingressen un cop al mes o cada dos mesos i tenen set o vuit ingressos en un any). Aquestes persones ocupen moltíssimes llits i ens vam plantejar entre SCIAS i ASC què podríem fer-hi», relata Mas.

La solució va ser la creació d’un nou servei anomenat PAPPA (Programa d’atenció al pacient pluripatològic en domicili). «Aquest servei està atès per una sèrie de met¬ges i d’infermeres que van al domicili del pacient», expli¬ca la directora de SCIAS, que subratlla que «el programa ha tingut un èxit espectacular: ara tenim 230 pacients atesos i seguits constantment al seu domicili».

Un model únic al món

El model cooperatiu de cogestió sanitària desenvolupat pel Grup Assistència és únic al món, per això suscita l’interès de gestors i professionals sanitaris de nombrosos països. Així ho testifica el doctor Gerard Martí que, com a subdirector mèdic de l’Hospital de Barcelona i patró de la Fundació Espriu, és l’encarregat de rebre personalment les delegacions internacionals que vénen a visitar aquest centre, interessades en el model de cogestió.

«En els últims anys, hem rebut visites de delegacions del Brasil, Argentina, Estats Units, Canadà, Japó, Xina, Corea, Holanda, Regne Unit, Portugal i Itàlia», destaca el Dr. Martí, que afegeix que ell mateix ha anat en diverses ocasions a presentar l’organització, tant de l’hospital com del Grup, als Estats Units, Canadà i Itàlia.

Anar a l'inici del contingut