El somni fet realitat d’un visionari tenaç

Notícies

Cercador de Notícies

11.10.2018

El somni fet realitat d’un visionari tenaç

Poc més de quinze anys després de la mort del Dr. Josep Espriu, el model de cooperativisme sanitari que ell va crear és, avui, més viu que mai. L’obra que va començar a construir el 1957 sense més armes que les seves grans dosis d’enginy i tenacitat i la seva facilitat per aglutinar voluntats s’ha convertit en un model internacional de prestació de serveis que té com a eix principal el diàleg permanent entre metges i pacients

compartir notícia

Quan el jove doctor Josep Espriu va començar a exercir en la seva consulta del barri barceloní de Gràcia, la medicina social o col·lectiva a la qual podia accedir la immensa majoria de les persones era, en les seves pròpies paraules, una «medicina de xavalla». Per als pacients, l’atenció rebuda deixava molt a desitjar, però tampoc la satisfacció dels metges que exercien per a asseguradores o mutualitats no era gaire millor a causa de les seves precàries condicions de treball, que el doctor Espriu va poder conèixer de primera mà després de ser elegit vocal de metges joves del Col·legi de Barcelona.

Entestat a canviar aquesta situació lamentable, en què tampoc el sector públic –l’assegurança obligatòria de malaltia s’havia implantat a Espanya uns anys abans–garantia una medicina social satisfactòria, el doctor Espriu es va fixar en una reeixida fórmula implantada a Biscaia, la dels “igualatoris” mèdics. S’hi va inspirar per establir les bases del que més endavant seria el seu propi model de cooperativisme sanitari: lliure elecció de metge; honoraris facultatius per acte professional –cosa que permetia als metges ser propietaris i empleats alhora– i, finalment, renuncia a obtenir dividends.

«Idees justes i molt simples»

«Estem parlant de la dignitat de la medicina que s’ocupa de les persones i de la dignitat que es mereix sempre l’ésser humà malalt, i això no es pot embrutar amb l’afany de lucre». Així de contundent es mostrava el doctor Espriu, tan reticent a reconèixer la “força dels diners” com fascinat per la possibilitat del contacte directe entre metge i pacient, una idea que el va seduir des del primer moment i que va passar a ser el principal dels seus objectius. «M’he esforçat –va declarar a Ramon Rius, autor de Converses amb Josep Espriu– a servir unes idees que són justes i també molt simples: que el malalt parli amb confiança amb el metge, que el metge vulgui el malalt i que entre tots dos no s’interposi res ni ningú, que no hi hagi intermediaris, que són la causa de les interferències i dels malentesos».

 

Reportatje complet a la pàgina 34 de la nostra Revista Compartir 

Suscripció revista compartir.

Gratis, cada 3 mesos, la nostra revista en versió digital.

Manage my subscriptions

Anar a l'inici del contingut